Canvi en l’acidesa dels oceans

Tots hem sentit a parlar de que l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2), estan provocant l’escalfament del nostre planeta. A les notícies, sentim que s’estan fonent els casquets polars, que els climes estan canviant i que moltes espècies estan desapareixent; però hi ha una altra conseqüència que no es coneix tant, l’absorció de CO2 per part dels oceans.

Una quarta part del CO2 atmosfèric és absorbit pels oceans. Durant molts anys, s’ha pensat que aquest fenomen té un efecte beneficiós ja que, per una banda es disminueixen els nivells d’un dels gasos responsables de l’efecte hivernacle, i per l’altra, aquest CO2 pot ser utilitzat per les algues fotosintètiques i plantes marines.

Tot i així, després de dècades d’observació, s’ha vist que això és una arma de doble tall, ja que s’està canviant la química de l’aigua; s’està donant l’acidificació dels oceans. El CO2 dissolt reacciona amb l’aigua i el carbonat (CO32-) per donar lloc a bicarbonat (HCO3). Per tant, si augmenten els nivells atmosfèrics d’aquest gas, els nivells de carbonat disponibles a l’aigua es veuen disminuïts i l’acidesa de l’aigua augmenta.

CO2 + H2O + CO32- ↔ 2HCO3 ↔ 2CO32- + 2H+

El carbonat és un compost necessari per molts organismes marins ja que constitueix els seus esquelets i closques, pel que l’augment de la concentració de CO2 posa en perill la seva supervivència. Si aquests organismes desapareixen, està en perill tota la cadena tròfica. A més, l’acidificació de l’aigua afecta també la supervivència d’organismes sensibles a aquests canvis, com poden ser les pròpies algues.

Figura 1. Acidificació dels oceans. Font: National Oceanic and Atmospheric Administration.

Lluny de ser un tema anecdòtic, des de la revolució industrial, el pH de la superfície oceànica ha baixat 0.1 unitats, és a dir, l’acidesa ha augmentat un 30%. I encara es preveu que aquest fenomen s’accentuï més, donat que l’absorció del CO2 per part dels oceans està augmentant en 2 bilions de tones l’any.

Això posa de manifest, una vegada més, que s’han de prendre mesures per disminuir l’emissió d’aquest gas i és la nostra responsabilitat fer que aquest problema tingui una major visibilitat.

    Figura 2. Incendis petroliers, Kuwait. Font: NASA

Aquest és precisament l’objectiu del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) per aquest 2017. El canvi climàtic serà un dels temes centrals de la programació d’aquesta entitat i pretenen transmetre aquesta preocupació a la societat a través de l’art.

Tot i que pot semblar que ciència i art tenen molt poc a veure, l’art és una eina implacable per fer arribar a les persones un sentiment, que en aquest cas és de preocupació i ganes de lluitar per un futur millor. Així que us animem a que seguiu les activitats que té previstes el CCCB, entre les quals trobem una gran exposició anomenada Després de la fi del món que serà inaugurada el dia 25 d’octubre.

 

Jessica Angulo Capel, estudiant de bioquímica i col·laboradora de WhatIf.

 

Bibliografia:

1.PMEL Carbon Group. “What is Ocean Acidification?” National Oceanic and Atmospheric Administration: http://www.pmel.noaa.gov/co2/story/What+is+Ocean+Acidification%3F
2. PMEL Carbon Group. “Ocean Acidification: The Other Carbon Dioxide Problem.” National Oceanic and Atmospheric Administration: http://www.pmel.noaa.gov/co2/story/Ocean+Acidification
3. Programació CCCB: http://www.cccb.org/ca/multimedia/llistes-reproduccio/canvi-climatic/222424
4. Informació exposició “Després de la fi del món”: http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/despres-de-la-fi-del-mon/224747

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s